Quines són les parts de l’Oïda?

L’oïda és un òrgan complex que té una funció doble. D’una banda, permet la percepció dels sons (audició), i de l’altra, proporciona informació sobre la posició del cos a l’espai (equilibri). A més, consta de tres parts bàsiques: oïda externa, oïda mitjana i oïda interna.

Cadascuna d’aquestes parts té una funció específica i qualsevol alteració pot generar problemes en l’audició, ja que estan connectades entre si. L’orella externa recull les ones sonores, l’orella mitjana transmet ones en forma de vibracions i l’orella interna els transforma en impulsos nerviosos que són interpretats pel cervell, percebent-los com a sons.

A Audiotek desgranarem informació precisa i detallada sobre com s’estructuren aquestes tres parts de l’oïda i la formen en què es connecten per produir àudio.

Les parts de l’oïda

Bàsicament, l’odi tradueix les ones sonores que percep de l’entorn en estímuls nerviosos per al cervell i ens permet mantenir-nos en equilibri. Però com ja comentem, es compon de tres parts que treballen conjuntament.

Oïda externa

És la zona visible de l’oïda, encara que hi ha parts que no són visibles com el timpà. L’orella externa està formada pel pavelló auricular, un penjall de cartílag revestit amb pell, i el canal auditiu. Té uns 2,5 centímetres de llarg i té una lleugera corba en forma de S que fa convergir les ones de so des del pavelló fins al timpà.

La funció principal de l’orella externa és:

  • Detectar ones sonores
  • Transmetre i amplificar el so
  • Porta els sons fins al timpà

L’epiteli del canal auditiu està protegit per una capa de cerum, substància serosa greix secretada per petites glàndules ubicades a la paret del canal. Convé destacar que cerum i els cabells compleixen una important funció protectora, evitant que la pols i la brutícia penetrin al canal i arribin al timpà.

partes oído

Oïda mitjana

L’orella mitjana és l’espai entre l’orella externa, inclosa la part visible de l’orella, i l’orella interna que transmet el so al cervell. Si bé no és possible veure l’orella mitjana, probablement ho has notat quan fas un vol. I és que quan un avió comença a baixar (estant a bord, és clar), la pressió desigual a banda i banda del timpà crea un dolor agut a l’orella mitjana.

L’orella mitjana és l’espai entre l’orella externa, inclosa la part visible de l’orella, i l’orella interna que transmet el so al cervell. Si bé no és possible veure l’orella mitjana, probablement ho has notat quan fas un vol. I és que quan un avió comença a baixar (estant a bord, és clar), la pressió desigual a banda i banda del timpà crea un dolor agut a l’orella mitjana.

Aquesta part de l’oïda comprèn:

La trompa d’Eustaqui es comunica amb la faringe i manté una pressió d’aire constant a l’orella mitjana. Les parets, normalment en contacte, s’obren en empassar. Mentre que les parts de la cadena d’ossets estan connectades entre si i transmeten vibracions a l’orella interna, que es troba a la part més profunda de l’orella mitjana.

Oïda interna

L’oïda interna no és visible des de l’exterior del cos, però juga un paper fonamental per a l’audició i l’equilibri. És la part on les cèl·lules i els nervis processen el so i l’envien al cervell.

Es troba dins de l’os temporal i consta d’una part òssia (laberint ossi), que conté la perilimfa, i una part membranosa, a l’interior de la qual flueix l’endolinfa. Alhora, es pot dividir en dues parts:

  • La còclea (l’òrgan de l’audició)
  • Vestíbul (l’òrgan de l’equilibri)

La pèrdua auditiva relacionada amb l’edat passa principalment a l’orella interna, ja que aquestes cèl·lules i nervis es desgasten amb el curs dels anys.

Com es connecten les parts de l’Oïda

La funció de l’oïda és transformar les ones sonores en informació per al cervell. En el viatge al cervell, les ones sonores impacten al pavelló auricular, que amb la seva particular forma les condueix cap al conducte auditiu extern.

Al final d’aquest canal es troba la membrana timpànica, que transfereix les vibracions mecàniques de l’ona sonora a la cadena d’ossets, on el martell (adherit a la membrana timpànica) absorbeix les vibracions per transmetre-les a l’enclusa que les condueix a l’estrep (sistema transmissió que garanteix una notable amplificació del so).

L’estrep està construït com un pistó que s’enfonsa en un cilindre (anomenat finestra oval) on comprimeix els líquids continguts a l’orella interna (endolinfa).

Els moviments de l’endolinfa coclear representen el senyal que dispara les cèl·lules ciliades, ubicades a l’interior de la còclea. Un cop activades, les cèl·lules ciliades converteixen les ones sonores (mecàniques) en impulsos nerviosos, que després viatgen al llarg del nervi acústic, passant per una sèrie d’estacions intermèdies cap al cervell, on té lloc el complex processament del missatge acústic

Conclusions

L’oïda és un dels sentits més extraordinaris del cos humà. Com hem vist, el nostre sistema auditiu està compost per tres parts compostes per un conjunt d’òrgans complexos i molt delicats que actuen com a radars del món circumdant. A més, ens permeten captar sons a l’aire ia través d’un mecanisme sofisticat, transmetre’ls ràpidament al cervell, que té la funció de descodificar-los.

En definitiva, la funció auditiva és realitzada pels components presents a l’orella externa, mitjana i interna, mentre que la funció vestibular és prerrogativa de l’orella interna.

Feu un comentari

Certificaciones

sello centro recomendado audifono.es
sello calidad audifono.es
× ¿Necesitas ayuda?