Tinnitus o acúfens

Tinnitus o acúfens

Entre el 10 i el 15% de la població escolta aquest molest soroll continuament, a mode de xiulet o un brunzit, en absència de fonts de so físics interns o externs al cos. Per a aquestes persones, no hi ha el silenci i aquest soroll sense fi, 24 hores al dia, arriba a alterar de manera considerable la seva qualitat de vida.

Constitueixen una afecció poc coneguda i un seriós problema de salut, del qual es deriven ansietat, estrès, pèrdua auditiva, trastorns de son, angoixa i fins i tot depressió.

Pel dia, els sorolls interns es noten menys ja que els sorolls externs els emmascaren. No obstant això, en situacions de silenci s’intensifica, i el soroll intern es fa més notable, cosa que impedeix que el pacient concebi el son, per exemple durant les nits.

Els Acúfens no constitueixen una malaltia en si. Es consideren símptomes que indiquen que alguna cosa funciona malament en el sistema auditiu. La investigació en neurociència ha començat a revelar que els acúfens són generats pel propi cervell. Així que, malgrat sentir aquests sorolls a l’orella, el problema realment es troba a les xarxes de cèl·lules cerebrals o circuits neuronals. En definitiva, al cervell.

Els acúfens s’atribueixen, fonamentalment, a la pèrdua d’audició ia l’estrès, a més de diverses malalties infeccioses com galteres, meningitis o fins i tot la ingesta de determinats antibiòtics.

Els poden patir persones que pateixen cofòsis és a dir que s’han quedat totalment sordes. Si no escolteu sons procedents de l’exterior, com escolteu aquests sorolls interns. D’altra banda, les persones que pateixen sordesa congènita (prelocutius) no pateixen acúfens i, tanmateix, la percepció del so és la mateixa.

Causes del Tinnitus

Els records que constitueixen la memòria es formen en base a projeccions cerebrals inicials de determinats sons i al seu manteniment actiu durant el desenvolupament. En aquesta memòria es recullen diferents freqüències de sons que percebem de l’exterior, conformant l’anomenat mapa tonotòpic.

Així, les persones que han perdut capacitat auditiva en algun moment de la vida, han pogut desenvolupar aquests mapes fins aquell mateix instant de produir-se la pèrdua. Davant d’aquesta nova condició de privació d’audició en una oa les dues orelles, el cervell intenta adaptar-se a la nova situació. Quan fracassa és quan es generen els acúfens.

Això no passa en persones que pateixen sordesa congènita ja que no han percebut mai cap mena d’entrada sonora. Per tant, no existeix una conformació del sistema auditiu a través de l’experiència vital. Com a conseqüència els mapes tonotòpics formats són rudimentaris. No hi ha formació de memòria somàtica i, per tant, no es desenvoluparan acúfens.

Hi ha dos tipus d’acúfens, els subjectius que únicament percep el pacient, i els objectius que poden arribar a ser percebuts, mitjançant estetoscopi per altres persones.

Subjetius:

Causes

Otològic            Presbiacúsia, otosclerosi, otitis, sordesa sobtada, Ménière, tap de cerum….

Neurològic       Tumors cerebrals, esclerosi múltiple, traumatismes.

Infecciós Sífilis, meningitis, Otitis mitjana i altres infeccions.

Fàrmacs             Aminosalicilats, alguns antibacterians, alguns antidepressius, citotòxics…

Altres causes       Problemes dentals.

Objetius:

Causes

Pulsàtil Tumors vasculars, valvulopaties, arítmies…

Muscular Espais del múscul tensor del timpà o l’estapedi, Mioclono palatí.

Espontani          Emissions otoacústiques espontànies.

Consells de salut

Vols més informació?

Explica’ns el teu cas i buscarem la millor solució




    He llegit i accepto la Política de Privacitat

    × ¿Necesitas ayuda?